Després d’aquestes setmanes d’aclimatació
crec que és el moment de fer una reflexió personal, una tasca no gaire fàcil.
És per això que m’agradaria començar,
per no ser gaire negatius, amb les meves capacitats o punts forts. O sigui,
crec que se treballar
a partir de les errades i dels obstacles en l’aprenentatge, ja que un error mai
és una passa enrere, sinó, des del meu punt de vista, dos endavant. Perquè et
permetrà tenir un ventall més ampli de possibilitats entre les que triar per
quan et tornis a trobar en una situació de conflicte.
En Joni, l'amic de l'esmorzar. |
Un
clar exemple l’he pogut experimentar aquesta setmana, quan la mestra, després
de jo haver observat repetidament el moment de l’esmorzar, em va encoratjar a
portar-lo jo. Durant aquest espai de temps la mestra normalment fa servir una
titella, en Joni, que demana als nens què han fet, què els toca per esmorzar,
canta la cançó del Bon profit i demana ajudants per a portar l’esmorzar. Què
va succeir? Doncs, que ho vaig fer tot menys cantar la cançó, perquè ho vaig
oblidar. I què va passar? Que els mateixos nens m’ho varen recordar i la mestra
em va ajudar a cantar-la. És un fall? Sí. Impossible de solucionar? No. Va ser
un moment d’aprenentatge? Totalment.
D’altra
banda, també hi ha punts febles o coses a millorar, com és tenir la capacitat d’incloure
totes les diferencies. És a dir, crec que em resulta complicat incloure totes
les particularitats dels infants i dels mestres en un mateix context, no perquè
no ho respecti sinó perquè de vegades un no sap quin és el camí més correcte
per conjuminar-ho tot i, realment, perquè un té una mica de por d’equivocar-se,
no?
I
ja, per acabar-ho d’arrodonir, vos explicaré quina és la meva por més
particular: controlar la meva personalitat davant dels dilemes ètics de la
professió. O sigui, hi ha moltes vegades que jo veig, des del meu punt de
vista, una solució fàcil i eficaç a un problema i m’agradaria suggerir-la, però
soc conscient que la gent sol funcionar a un ritme diferent al meu i l’he de
respectar. D’igual manera que he d’entendre que no a tothom li són útils els
consells quan aquets no són requerits.
És
per tot això que crec que he de seguir treballant en el meu desenvolupament
personal com a mestra i com a persona, doncs aquest és un llarg procés que no
hauria d’acabar mai, ja que sempre hi ha coses noves que aprendre o millorar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario