Els dimarts són els dies que fem
psicomotricitat a tres anys. El moment és després del pati. En aquest espai de
temps els nens, abans de començar, van a l’aula i és relaxen, veuen aigua i fan
pipi. Tot això, normalment ho organitza la mestra de suport mentre la tutora va
al gimnàs a preparar la sala.
Quan arribem a la sala de
psicomotricitat els nens van directes als bancs, es lleven les sabates i les
jaquetes i van a seure al costat de la tutora, que està al terra, esperant amb
els mitjons. En estar tots preparats la mestra, si escau, introdueix verbalment
algun nou material i recorda la màxima norma: respectar als altres per a que
tots estiguem contents.
Seguidament, comença amb un ritual en
el que fa servir les síl·labes de l’activitat. Amb “psi” tots fem un gest
afirmatiu amb el cap, amb “co” ens posem les mans prop de la boca per fer l’eco,
amb “mo” fem un gest de córrer amb els braços, amb “tri” posem tres dits, amb “ci”
tornem a assentir i amb “tat” ens tapem la cara amb les mans i traiem el cap. Després
la mestra conta fins a tres i els hi dona la sortida per desfer la torre de
seguretat.
Els nens juguen lliurement amb els
materials, com: matalassos de diferents grossors, pilotes de diferents mides, mòduls
de diverses formes i, depenen de la sessió, es posen cordes, xanques, teles o cèrcols.
I de normal la mestra no intervé si no és per ajudar a solucionar un conflicte
o per a incitar o expressar alguna acció verbalment. Un exemple és que l’altre
dia un dels nens va crear un cercle amb dues mitges llunes, però ho va fer
sense voler, i en adonar-se li va dir a la mestra: “mira un rodó com els de la
classe”. Aquest havia reconegut una figura que havíem estat treballant a classe
amb una activitat molt significativa per a ell.
Pel que he observat, la majoria dels
nens fan un joc molt sensoriomotor i encara no s’endinsen en un joc simbòlic,
encara que es pot observar com de tant en tant algun nen diu que juga a ser un
monstre. És per aquest fet que quan es posen les teles no els hi fan molt de
cas i s’estimen més jugar a estirar-se amb la corda, saltar sense parar a sobre
dels diferents matalassos o mòduls i amuntegar aquestos.
Quan ja porten una bona estona
jugant, uns vint minuts, aproximadament, la mestre els hi dona el primer avís
que informa que “en cinc minuts començarem a recollir”. Els nens l’escolten
atentament, per tant en passar aquest temps i la mestra indicar que ja s’acabat
el temps de joc ningú sol tenir pegues. Així els boixos se’n van als bancs, es
lleven els mitjons, fan una boleta amb ells i es posen les sabates i la jaqueta,
perquè una vegada estan llestos poden ajudar a la mestra de suport a recollir
el material.
Per finalitzar la sessió, normalment
la mestra els posa música per fer un temps de relaxació, els conta un conte o
pinten un dibuix al que representen allò que han fet a la sessió.
En altres paraules, des del meu punt
de vista són sessions bastant completes on es segueixen treballant les normes i
les rutines i on s’intenta donar resposta a les necessitats psicomotrius dels
infants, però potser s’hauria de treballar una mica més la darrera part, doncs
sempre és important que els nens reflexionin sobre el què han estat fent i no només
les vegades que es fa un dibuix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario