Avui el claustre estava dedicat
a la felicitat. Més concretament per compartir aquelles impressions dels
alumnes sobre com podem aconseguir, entre tots, situacions més felices a l’escola.
Però abans de compartir allò que havien dit els representats de cada grup
envers això, la directora ha explicat que, segons la seva opinió, no podíem pretendre
que els alumnes reflexionessin sobre aquest tema tant complex sense haver-nos
aturat nosaltres a fer-ho. Així que ha proposat que cadascú escrigués a un paper
allò que, segons cadascú, un mestre necessita per ser feliç a l’escola. De manera
que l’equació quedava: MESTRE + FELICITAT = ....
I al final una de les mestres
ha llegit tots els papers en veu alta, quedat reflectit que allò més important
per als mestres del CEIP Sant Carles és la tranquil·litat, el suport dels
companys, el recolzament dels alumnes i la no imposició d’un currículum tancat per
tal de tenir felicitat a l’àmbit escolar.
I ara, una vegada a casa, un s’atura
a pensar i es pregunta: això ho deuen fer tots els mestre? (El fet d’aturar-se
a reflexionar). I al claustres, es pren tanta consciència de la importància de
la implicació de tots els mestres en una mateixa tasca? I després de portar-la
a terme, s’aturen a valorar-la?
La meva
opinió és que si ni tants sols es fa a la universitat, el fet d’escolar als
alumnes i les seves opinions com a subjectes que viuen de prop els canvis i els
processos, com podem fer entendre a la resta de la societat que allò que pensen
i veuen els nens és tant important com el que pensem nosaltres, només que des d’un
altre punt de vista?
No hay comentarios:
Publicar un comentario