Reflexions dels inicis.

Després d’aquestes setmanes d’aclimatació crec que és el moment de fer una reflexió  personal, una tasca no gaire fàcil.

És per això que m’agradaria començar, per no ser gaire negatius, amb les meves capacitats o punts forts. O sigui, crec que se treballar a partir de les errades i dels obstacles en l’aprenentatge, ja que un error mai és una passa enrere, sinó, des del meu punt de vista, dos endavant. Perquè et permetrà tenir un ventall més ampli de possibilitats entre les que triar per quan et tornis a trobar en una situació de conflicte.

En Joni, l'amic de l'esmorzar.

Un clar exemple l’he pogut experimentar aquesta setmana, quan la mestra, després de jo haver observat repetidament el moment de l’esmorzar, em va encoratjar a portar-lo jo. Durant aquest espai de temps la mestra normalment fa servir una titella, en Joni, que demana als nens què han fet, què els toca per esmorzar, canta la cançó del  Bon profit  i demana ajudants per a portar l’esmorzar. Què va succeir? Doncs, que ho vaig fer tot menys cantar la cançó, perquè ho vaig oblidar. I què va passar? Que els mateixos nens m’ho varen recordar i la mestra em va ajudar a cantar-la. És un fall? Sí. Impossible de solucionar? No. Va ser un moment d’aprenentatge? Totalment.

D’altra banda, també hi ha punts febles o coses a millorar, com és tenir la capacitat d’incloure totes les diferencies. És a dir, crec que em resulta complicat incloure totes les particularitats dels infants i dels mestres en un mateix context, no perquè no ho respecti sinó perquè de vegades un no sap quin és el camí més correcte per conjuminar-ho tot i, realment, perquè un té una mica de por d’equivocar-se, no?

I ja, per acabar-ho d’arrodonir, vos explicaré quina és la meva por més particular: controlar la meva personalitat davant dels dilemes ètics de la professió. O sigui, hi ha moltes vegades que jo veig, des del meu punt de vista, una solució fàcil i eficaç a un problema i m’agradaria suggerir-la, però soc conscient que la gent sol funcionar a un ritme diferent al meu i l’he de respectar. D’igual manera que he d’entendre que no a tothom li són útils els consells quan aquets no són requerits.

És per tot això que crec que he de seguir treballant en el meu desenvolupament personal com a mestra i com a persona, doncs aquest és un llarg procés que no hauria d’acabar mai, ja que sempre hi ha coses noves que aprendre o millorar.