A la granja aprenem tots.

Avui hem anat d’excursió a la granja ecològica de Can Pere Musson i hem pogut veure arbres que fan fruita com el cirerer, plantes que en posar-les al menjar donen un gust especial com la menta i molts animals com: porquets, ovelles, conills, gallines, vaques i bous. A més, ens han explicat com es planten les herbes que mengen els animals i quan es poden plantar les plantes que mengem nosaltres. I inclòs ens han deixat escampar les llavors del blat per allí on acabava de passar el tractor.

Tot això ho hem fet amb la companyia de la mestra de "Les casetes", la mestra de suport i tots els treballadors de la granja.

Però hem tingut algun conflicte.

Un regal de Can Pere Musson

Després d’un parell de setmanes amb el grup m’he adonant que tots els nens són diferents i que potser la mateixa tècnica no serveixi amb tots i avui ho he posat en pràctica. Hi ha algun nen que és més tossut que la rest i quan se li fica una cosa al cap o no se li fa el cas que ell demana s’enfada i potser fa un espectacle, però aquest es pot aturar si s’actua a temps. Doncs això ha set el què he fet jo.

El nen s’ha enfadat perquè una de les mestre li ha llevat les pedres amb les que estava jugant i quan ha estat l’hora de fer la fila per anar a veure les plantes ell no ha volgut donar la mà al seu company. La mestra ja estava cansada de fer-li el gust així que li ha advertit que si no es posava a la fila no podria visitar els animals, però aquest avís li ha fet de lluny i sense mirar-lo als ulls així que ell no li ha fet cas.

Quan la fila ja estava caminant jo m’he apropat a ell, m’he posat a la seva altura i li he pujat la barbeta per a que em mirés als ulls. Llavors li he demanat si ell volia veure la granja, ha tardat una miqueta en contestar, però al final ha assentit amb el cap. Per tant, jo li he dit, doncs has de donar-li la mà al teu company i has de fer cas a la mestra, perquè sinó no podrem veure els animals i li he oferit la meva mà. Després, d’uns segons ell l’ha acceptat i a anat a fer la fila.

Potser, tot això és una tasca insignificant, però per a mi, que ja no sabia de quina manera havia d’actuar amb aquest nen, ha suposat un alleujament i m’ha fet agafar forces per seguir endavant.

Per veure les fotos d'aquesta excursió mireu al marge dret.