He pogut observar diverses
sessions de psicomotricitat a la classe de 4t d’EI i m’he adonat que no moltes
vegades existeix el moment de conversa i plasmació de les sensacions. No se ven
bé quina és la raó per la qual a la majoria de les sessions no es realitza
aquesta part tant important de les classes de psicomotricitat, però en la meva
opinió s’hauria de cercar un moment de parlar sobre allò viscut i posteriorment
poder-ho representar, ja sigui amb plastilina, amb dibuixos de forma individual
o amb un gran mural de paper continu, doncs possibilitats n’hi ha de molt
diverses.
Potser no es realitza aquest
moment perquè el gimnàs ha de ser ocupat per un altre grup i no se li pot
dedicar el moment necessari, però per solucionar aquest fet podrien portar a
terme aquesta part a classe, com sí es fa a una de les classes de 5è d’EI,
després, clar està, de fer una mica de descans, però sense fer conversa.
Atès que, segons el meu punt de
vista i segons el llibre La
psicomotricidad en la escuela: una práctica preventiva y educativa (2001,
107), aquest moment és privilegiat i ajuda al nen a “prendre distància de l’activitat
motriu per passar a altres nivells més elaborats i cognitius”, doncs amb aquest
tipus de tasques s’afavoreix la representació mental de tot allò que s’ha
viscut anteriorment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario