El pati.

Els infants de tres anys poden anar al pati del parc o al pati del bosc, depenent de les seves demandes o de la decisió de la mestra, sense seguir cap tipus de criteri visible.

Normalment van al pati del parc on hi ha dos espais: l’arener i els gronxadors estàtics. A més, quan estan a aquest espai la tutora els hi treu pales i cubs per a jugar amb la sorra i motos de plàstic per a jugar a la part pavimentada. Aquí, dia sí i dia també, hi ha baralles per la possessió de les motos a no ser que la mestra decideixi no treure-les, per no sentir-los queixar-se constantment.

Moment de conflicte amb les motos.

No obstant, quan ha plogut i la sorra està humida o quan els nens ho demanen van al patí del bosc on no tenen cap tipus de material, però on, majestuosament, tenen menys conflictes i juguen a coses molt diverses.

Personalment, després de pensar-ho molt, he arribat a la conclusió que quant més estris innecessaris els hi donem més minva la seva imaginació i es deixen emportar pels patrons consumistes i possessius que reben de la societat.

En altres paraules, és realment preocupant que molts al·lots de tres anys no sàpiguen jugar a res si no és mitjançant amb un objecte, ja que és més o menys habitual que els infants d’aquestes edats no realitzin un joc en parella o col·laboratiu, però és alarmant que el fet de tenir un objecte els hi condicioni la seva acció. Doncs, és obvi que imaginació tenen, perquè quan estan al bosc se les tenen que enginyar amb el que troben.

Per a mi, realment és un motiu de reflexió, atès que em fa qüestionar-me moltes vegades el meu perfil ètic i totes les meves conviccions, per almenys intentar esbrinar quin podria ser el motor del canvi.