martes, 19 de marzo de 2013

Piscina amb pares vs. autonomia


En la piscina es desenvolupen moltes capacitats i competències a més de ser un moment per compartir. Perquè per anar-hi hem d'anar amb autocar, on hem de cuidar del nostre company i cordar-nos el cinturó; al vestuari ens hauríem de llevar la roba i posar el banyador tot solets; i a la piscina fer cas al monitor i intentar no plorar.

Realment és una activitat molt completa per als nens de tres anys perquè aprenen i consoliden moltes adquisicions. Quin és el problema? El temps, ja que cada grup només té 15 minuts per canviar-se abans que entri el següent grup al vestuari i això fa que els pares que venen a col·laborar en comptes d’ajudar, ho facin tot sense donar temps a que els nens provin.

Des del meu punt de vista, potser la tutora hauria de ser més insistent en aquest aspecte, doncs hauria de recordar-los que la funció de l’adult en aquesta activitat és d’ajudant. A més de recordar-los que no només han d’assistir als seus fills i als amics dels seus fills, sinó a tots els nens de la classe.

Però aquí entrem en un conflicte, atès que la mestra és conscient de tot això perquè jo li he fet saber el meu punt de vista i ho comparteix, però no sap ben bé com dir-li això a les famílies.
Potser aquest fet, com comunicar informacions difícils als familiars sense fer-los sentir malament, seria una tasca important sobre la que reflexionar, no? 

No hay comentarios:

Publicar un comentario