jueves, 18 de abril de 2013

Els dimecres mengem fruita, i...

Els dimecres mengem fruita, i sabeu què fem amb les pells? Les donem a les gallines, doncs el tercer dia de la setmana li toca a la classe de “Les Casetes” alimentar a les mascotes de l’escola.
Això ho fem després del pati i abans de descansar, doncs en fer la fila per tornar a classe la mestra tria a cinc encarregats: un agafa la bossa de les escombraries de l’orgànic de la nostra classe, un altre la de la classe de “Les Granotes” (5è d’EI, grup A), un altre la de la classe dels “Avios” (5è d’EI, grup B), el quart li demana la clau del galliner a la tutora d’aquest darrer grup i el cinquè s’encarregarà d’agafar els ous, si n’hi ha. Així ja estem llestos per pujar al pati del bosc i apropar-nos al galliner.

En arribar al indret mencionat, tots els nens es posen al voltant de la gàbia, mentre els encarregats fan la seva funció: el de la clau obri la porta, amb ajuda de la mestra, i els del menjar entren dins per buidar el contingut de les bosses. A més a més, entre tots mirem si tenen blat i aigua i intentem trobar els ous, doncs no sempre les gallines posen els ous al mateix lloc. Quan els albirem li diem a l’encarregat dels ous, ell els agafa i sortim fora. Una vegada estem fora, tornem a fer fila i: l’encarregat de la clau torna aquesta al seu lloc, els del menjar tiren les bosses al contenidor groc i el dels ous els porta a la classe dels “Ànecs” (6è d’EI, grup A), doncs la tutora del grup és l’encarregada de fer la venda entre els professors.




Després de llegir totes les tasques que poden arribar a fer els nens amb el galliner i la satisfacció que els aporta realitzar una tasca d’aquestes característiques, com és tenir cura dels animals, no penseu que és un projecte innovador?

Potser algú pensa que això no està a l’abast de totes les escoles, però segons expliquen les mestres crear un projecte com aquest no necessita més que: energia i ganes per portar-ho a la pràctica, gallines i pares o altres adults que vulguin col·laborar en la creació del galliner. Al meu parèixer no és tant complicat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario