Personalment...

Sembla que el temps altera als nens i això es nota en l’ambient, en la seva actitud. Últimament estan molt moguts i no fan molt de cas, no se si és perquè a mi no em tenen tant de respecte com a la tutora o perquè simplement les situacions no són les més idònies. És per això que m’he dedicat a analitzar aquests moments, com per exemple l’entrada o la sortida. Ells semblen tenir molt clar què és el què ve abans i què ve després, doncs si et saltes alguna cosa ja t’ho estan recordant, però en canvi si qui s’ho salta és la tutora, no li recorden. Un clar exemple és a l’assemblea del mati, ella sempre fa el bon dia i miren juntament qui ha vingut, però no sempre ho fan de la mateixa manera, igual que tampoc miren sempre el temps o recorden el dia de la setmana.

Per mi això és molt important, doncs els ajudes a consolidar conceptes i a situar-se en el temps, però potser jo li done molta importància, no? És a dir, a mi m’agrada que sempre cantem tots junts la cançó del bon dia, la del pastoret per saber el temps que fa, la dels dies de la setmana per saber que toca menjar i fer, etc., però tal vegada m’hauria de conscienciar que si no és fa no passa res.

No obstant, pens que aquesta inestabilitat en les accions és la que els altera, a més del temps, es clar. O sigui, no vull dir que el fet de no cantar una cançó els alteri, sinó que realitzar moltes activitats de forma no massa organitzada és el que els produeix descontrol.

En altres paraules, amb la presa de contacte de la vertadera tasca del mestres és quan es comença a crear el seu perfil docent, observant la realitat i agafant allò que li agrada i el que no del que esta vivent, no?